Una bona excusa”

S

ón les 6:30 del matí, fa un fred que pela. És el primer dia de feina i vaig tard. Baixo ràpid les escales buscant la T-10 entre les pàgines del llibre. Deixo el dit petit a la pàgina per a no perdre el punt. Corro cap a l’andana. 0:16 ENTRA. Entro. M’ha anat ben just.

Encara que hi ha poca gent no hi ha seients lliures. M’és igual. Em repenjo al costat de les portes que no s’obren i torno a la lectura. Ahir a la nit em vaig adormir quan la Kristina anava a pujar al tren a Estocolm, en direcció a Paris, amb la pistola del seu fill curosament amagada entre la roba interior de la bossa de ma. El viatge seria més llarg però així evitaria els estrictes controls policials dels aeroports.

El Metro enfila cap a Alfons X mentre jo viatjo, pel subsòl de Barcelona, des de la capital de Suècia fins a Paris, acompanyant a la Kristina en el seu trajecte cap a tancar comptes amb el passat.

Quan el metro alenteix la marxa entre Passeig de Gràcia i Urquinaona, ella està baixant del tren a la Gare d’Austerlitz. Em sembla sentir que que algú parla en francès al meu costat. Soc conscient de que el metro deixa enrere l’estació de Poble Nou però ara no puc deixar-ho. Ja pensaré alguna excusa.

Quan el Metro arriba a La Pau encara em falten 3 o 4 pàgines. Tothom baixa. Camino cap a la sortida acabant els pocs fulls que em queden i intentant no xocar amb ningú. Pujo les escales. No em sorprèn sortir al carrer sota un arquet metàl•lic modernista, al costat de la Place de Clichy, al peu de Montmartre. Miro als quatre costats i la veig a la porta del restaurant Wepler just quan està traient l’arma. Massa tard. Ell baixa del cotxe. Dos trets. És el final.

S’ha acabat. Deso el llibre a la motxilla i vaig pensant l’excusa que donaré per arribar tard el primer dia.