Zombies entre Saragossa, Figueres, Manhatam...

... i el silenci abans de Bach, amb el permís del mestre Portabella.

...preocupat per la història dels Zombies i aprofitant la convalescència, em trobo al sobrino del Diablo que m'explica que el descobriment dels zombies és un secret que sap tothom i, de passada trobo al Diablo en persona amb formes diverses, dins del llibre del Jan Potocki "Manuscrito encontrado en Zaragoza", on es va fer aquella conferència de la LJC en la que un entusiasta que anys més tard va representar amb el mteix entusiasme al Profeta del Gol i produïr al mag de Manhatam, ens volia convencer de les bondats de juntar-nos amb els majoritaris... tal vegada no estava tant equivocat i ara mateix podriem participar de les seves aventures audiovisuals i intentar pagar amb bitllets de 500 euros al super de Torroella... sense èxit perquè una caixera amb més dignitat que la que s'obté amb una cartera ben farcida no li accepta i ell s'emprenya: "oblida't de triunfar a la tele, nena".
Al final (per ara), el Woody li fa un video-anunci fantàstic dintre d'una pel·lícula insultantment dolenta i l'imperi es pot veure conquerit per els fantasmes de la 4, la quarta!!, quan un ven la seva ànima al que hem citata a d'alt, ha d'estar preparat per tot...
Ell segur que ha demanat un rebut i l'intentarà desgravar, o almenys que li tornin l'IVA.
Qué tinguis sort col·lega.

Zombies en el metro de Barcelona?

Com es pot veura clarament en el gràfic adjunt, els sistemes de control del metro de Barcelona han detectat, ja des de fa temps, una diferència notable entre les entrades i les sortides. El més sorprenent és que entren més que no surten... quan tingui més dades les explico, mentre tant, per si de cas, vigileu amb els que van cridant, fent veure que parlen per un telèfon mòbil, especialment si porten paraigua SEC en dia de pluja...

Qui és Alexis Gunnardson? 1

Alexis Gunnardson és, probablement, el pseudònim d'un escriptor Polonès del segle XX, que va néixer, per tercera vegada, al barri del Guinardó de Barcelona, poc després de l'apagada que va deixar el barri a les fosques durant més de 36 hores, el Juliol del 2007.

La obra més representativa de l'etapa polonesa és el tractat d'ornitologia virtual que va deixar incomplert per la falta de col·laboració de la comunitat de pingüins de Groenlàndia, descontents amb el posicionament clarament pro-pardals, del autor.

Degut a aquest fracàs, l'Alexis va deixar de publicar i, de fet, se li va perdre la pista fins a l'aparició del conegut assaig "A quina hora arribarem?", que recull el fonamental dels seus coneixements respecte a la curvatura espai-temps. Pocs coneixements per cert.

La seva darrera obra, tan real com ell mateix i considerada autobiogràfica per alguns autors, és “El gos de matinada” que explica el viatge atzarós que porta a una dona lituana des de la ciutat de Kretinga, a la costa del Bàltic, fins a Paris, on finalment retrobarà el fil que li permet aclarir els misteris del seu passat. Amb tècnica d’orfebre, Gunnardson reconstrueix els passatges de la vida de la dona, de la que no arribem a conèixer el nom real, fins a aclarir les circumstàncies en que va morir, l’estiu del 1980, en plena revolta dels obrers polonesos de les drassanes del Bàltic. Amb una hàbil trama paral·lela, aquest llibre també ens explica amb claredat, les claus de la revolta que va suposar un dels punts d’inflexió del final del stalinisme als països del est d’Europa, just al mateix temps que els trens es deturàvem a l’estació de Haparanda, a la frontera entre Finlàndia i Suècia .