Zombies en el metro de Barcelona?

Com es pot veura clarament en el gràfic adjunt, els sistemes de control del metro de Barcelona han detectat, ja des de fa temps, una diferència notable entre les entrades i les sortides. El més sorprenent és que entren més que no surten... quan tingui més dades les explico, mentre tant, per si de cas, vigileu amb els que van cridant, fent veure que parlen per un telèfon mòbil, especialment si porten paraigua SEC en dia de pluja...

Qui és Alexis Gunnardson? 1

Alexis Gunnardson és, probablement, el pseudònim d'un escriptor Polonès del segle XX, que va néixer, per tercera vegada, al barri del Guinardó de Barcelona, poc després de l'apagada que va deixar el barri a les fosques durant més de 36 hores, el Juliol del 2007.

La obra més representativa de l'etapa polonesa és el tractat d'ornitologia virtual que va deixar incomplert per la falta de col·laboració de la comunitat de pingüins de Groenlàndia, descontents amb el posicionament clarament pro-pardals, del autor.

Degut a aquest fracàs, l'Alexis va deixar de publicar i, de fet, se li va perdre la pista fins a l'aparició del conegut assaig "A quina hora arribarem?", que recull el fonamental dels seus coneixements respecte a la curvatura espai-temps. Pocs coneixements per cert.

La seva darrera obra, tan real com ell mateix i considerada autobiogràfica per alguns autors, és “El gos de matinada” que explica el viatge atzarós que porta a una dona lituana des de la ciutat de Kretinga, a la costa del Bàltic, fins a Paris, on finalment retrobarà el fil que li permet aclarir els misteris del seu passat. Amb tècnica d’orfebre, Gunnardson reconstrueix els passatges de la vida de la dona, de la que no arribem a conèixer el nom real, fins a aclarir les circumstàncies en que va morir, l’estiu del 1980, en plena revolta dels obrers polonesos de les drassanes del Bàltic. Amb una hàbil trama paral·lela, aquest llibre també ens explica amb claredat, les claus de la revolta que va suposar un dels punts d’inflexió del final del stalinisme als països del est d’Europa, just al mateix temps que els trens es deturàvem a l’estació de Haparanda, a la frontera entre Finlàndia i Suècia .