El cel celest verdós ve caminant per la vorera..., és espès i ajudat pel mateix vent calent que empeny el vol de les papallones del card, s’acosta a una velocitat (v) difícil de precisar. Espai (e) dividit per temps (t). L’espai (e) es divideix en trossets regulars: tant espai (e), tants trossets que queden homogèniament repartits al llarg de la vorera de manera que qualsevol els pot recollir, guardar-los en caixetes de diapositives i, tal com es fa amb els puzles de paisatges idíl·lics, intentar reconstruir-lo tantes vegades com es vulgui.
El temps (t) és diferent, es pot etiquetar i inclús es pot enregistrar, utilitzant codis convencionals, sobre quadradets perfectament regulars de 4 mm de costat, amb la finalitat de recuperar-lo, tornar-lo a encaixar i tenir-lo de nou a punt d’estrenar però encara no s’ha inventat la tecnologia per a fer-ho i mentre això no passi ens hem de conformar amb la observació de les migracions de les papallones del card, que utilitzen el vent calent per a viatjar regularment entre l’Àfrica i Europa, des dels boscos d’Anglaterra fins a les selves del Senegal i tornada, amb parada a Mauritània, el país on les cabres s’enfilen als arbres i els experts en numismàtica aplicada s’espavilen per a confegir teories que expliquin el sincronisme del vol de la papallona del card amb els ritmes, aparentment aleatoris, de pluges torrencials al vessant indi del Himalaia, on fa uns dies s’han equivocat coordinadament el temps (t) i l’espai (e) i el espès cel verdós ha caigut a batzegades desbordant les voreres de la muntanya arrasant carrers, cases, mercats d’altiplà andí, bars i camps de polo.
L’espai (e) s’ha partit per el temps (t) i com a resultat, entre les runes dels carrers de Leh, arrossegades per l’aiguat es poden trobar trossets de sentiments, de mirades, de sensacions que portaven 24 anys convivint amb els venedors, els jocs dels nens, les celebracions d’una victòria de polo i la foto de la parada del mercat que es va escapar d’una caixeta de diapositives i va fer el seu viatge de tornada.